que no bastaven les piràmides
per imaginar l'altre món.
Calia la posició asseguda
de qui asserena el pas de lluna i sol.
Calia aquest papir entre els genolls
per inventar-se un riu sobre la tinta.
Calia aquest esguard a l'infínit
com qui escruta en la ment
el que no és en la ment.
Bo i assegut,
esperes l'univers.
I en els teus signes ressuscites,
descobert d'entre els morts,
el fruit fabulat per la llum.
Paraula del món (Antologia 1983-2003)
Poesia 3i4, 2003
2 han deixat la seua empremta:
Curiós això de relacionar la postura amb la mort...
Bon vespre, Jesús.
Sempre es mor d'alguna manera.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada