 |
| (Imatge pròpia) |
Vull branques de xiprer.
Així que el sol és post
darrera les muntanyes,
em poso aquell vestit
tan blau i tan lleuger,
i m'adormo entre els joncs
tendres, que ella estimava.
dimecres, 10 d’agost del 2016
D'ENÇÀ QUE ELLA PARTÍ (Tu Fu)
Vull branques de xiprer.
Així que el sol és post
darrera les muntanyes,
em poso aquell vestit
tan blau i tan lleuger,
i m'adormo entre els joncs
tendres, que ella estimava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Els xiprers porten el record d'on reposen les persones estimades...
Bon vespre, Jesús.
El xiprer, un arbre assimilat a la mort. Llàstima, en època romana se'n plantava a les entrades de les cases en senyal de benvinguda.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
El xiprer, un arbre assimilat a la mort. Llàstima, en època romana se'n plantava a les entrades de les cases en senyal de benvinguda.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada