Ah, no em porteu més flors! Vull branques de xiprer. Així que el sol és post darrera les muntanyes, em poso aquell vestit tan blau i tan lleuger, i m'adormo entre els joncs tendres, que ella estimava.
El xiprer, un arbre assimilat a la mort. Llàstima, en època romana se'n plantava a les entrades de les cases en senyal de benvinguda. Gràcies pel comentari. Salut i poesia!
El xiprer, un arbre assimilat a la mort. Llàstima, en època romana se'n plantava a les entrades de les cases en senyal de benvinguda. Gràcies pel comentari. Salut i poesia!
Jesús Girón Araque. La Pobla de Vallbona, Camp de Túria, País Valencià
----------------------------------------
Tots els textos i imatges
d'aquest blog són d'autoria
del seu propietari, excepte aquells que la seua autoria
estiga explícitament indicada.
He creat una pàgina amb poemes que contenen una data. Intente aconseguir 366 poemes (un per dia de l'any). El llistat pot anar completant-se amb la teua ajuda. Si tens o coneixes un poema que continga una data concreta que faça referència a un dia i un mes de l'any, en qualsevol idioma, pots enviar-me'l i serà publicat al blog eixe dia en concret (jesusgironaraque@gmail.com)
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Total de visualitzacions de pàgina (des del 13-12-2009):
3 han deixat la seua empremta:
Els xiprers porten el record d'on reposen les persones estimades...
Bon vespre, Jesús.
El xiprer, un arbre assimilat a la mort. Llàstima, en època romana se'n plantava a les entrades de les cases en senyal de benvinguda.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
El xiprer, un arbre assimilat a la mort. Llàstima, en època romana se'n plantava a les entrades de les cases en senyal de benvinguda.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada