EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 29 de setembre del 2016

LA REALITAT I EL RECORD

(L'autor en 1968)
LA REALITAT I EL RECORD

De què va servir viure
en la grata inconsciència de la infància,
eixos llimbs feliços d'un paradís
que mai s'ha mirat a l'espill.

Després, inclús la vida més amable,
quan torna els ulls a si mateixa,
queda embolcallada en un halo malenconiós,
en un sabor d'oblit i de cendra.

Tan sols en la memòria ens va ser donat
gaudir, tan tristament,
de les lluors llunyanes de la felicitat.

Juan Peña
Viviendo con lo puesto
Ed. Pre-Textos, 1995
Més sobre l'autor, ací i ací

 [Traducció del castellà feta per mi]

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quina gràcia la foto! Malgrat era una cosa obligada, jo no la tinc, segurament el dia que va venir el fotògraf devia estar malalta...Que bonic recordar aquells temps , oi???
Bon vespre, Jesús.

novesflors ha dit...

Mira! Jo també tinc una foto com aquesta.

Calpurni ha dit...

Jo també tinc una foto com aquesta però no sé on està. O sí: en la memòria.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada