(L'autor en 1968) |
De què va servir viure
en la grata inconsciència de la infància,
eixos llimbs feliços d'un paradís
que mai s'ha mirat a l'espill.
Després, inclús la vida més amable,
quan torna els ulls a si mateixa,
queda embolcallada en un halo malenconiós,
en un sabor d'oblit i de cendra.
Tan sols en la memòria ens va ser donat
gaudir, tan tristament,
de les lluors llunyanes de la felicitat.
Viviendo con lo puesto
Ed. Pre-Textos, 1995
[Traducció del castellà feta per mi]
3 han deixat la seua empremta:
Quina gràcia la foto! Malgrat era una cosa obligada, jo no la tinc, segurament el dia que va venir el fotògraf devia estar malalta...Que bonic recordar aquells temps , oi???
Bon vespre, Jesús.
Mira! Jo també tinc una foto com aquesta.
Jo també tinc una foto com aquesta però no sé on està. O sí: en la memòria.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada