(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
SETEMBRE, 26
Comptar les síl·labes de la tardor,
Comptar les síl·labes de la tardor,
saber-se pols i carn de memòria antiga:
desapercebre's de la mort com a auriga
que ens mena les regnes vers la foscor.
Una adolorida domesticitat d'oblits,
de recialles sense còmplices, ni sentits.
La
part del centaure
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Comptar les síl·labes de totes les tardors passades, sense que la memòria caigui en l'oblit...
Bon vespre, Jesús.
Sí, perquè vivim ara però també abans.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada