EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dilluns, 13 de febrer de 2017

DO DE L'ARGUMENTACIÓ

(Chete Lera interpretant Creont)
DO DE L'ARGUMENTACIÓ 
                  a Montse Ferrer, G. Lluch i R. Escrivà.

Els Vigilants han dit: la Veritat 
viu al Temple, seieu-vos i calleu. 
Jo, però, us dic: cap paraula té preu, 
cap jou dóna alé al cor del derrotat, 

cap brou sacia els Creonts solitaris. 
Mai no han sabut que la mel més dolça 
neix del perfum que la vida espolsa 
i no la mengen ni Botxins ni Sicaris.

Vull que tots sapigueu que, testimoni 
o encausat o sotjat o empresonat, 
seguiré els noms més esvelts i més rics 

com si fóra un gelós i ardent Dimoni. 
Car sols es vencen els fats i els enemics 
amb l'honor i el mot prests per al combat.

Manel Garcia Grau
Els dons més ebris
Aula de poesia de la Facultat de Filologia de València, 2006
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em quedo amb unes senzilles paraules:
"La mel més dolça, neix del perfum que la vida espolsa"...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I la vida espolsa moltes mels!
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada