(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Pels morts esfullant pàl·lids crisantems
novembre en el fred prega i plora ensems.
MIQUEL DOLÇ
Esporgues les paraules i en fas garbes
que tantost cremes.
Proves el vi novell.
Cobeges oronelles,
somies estornells.
Endreces polsegueres,
prepares el fardell.
Sorteges, hàbilment, el coverol del temps.
Lletanies, novenaris, imatges i falsies,
degoteig d'avemaries.
Corc escultor de bresques i boïgues!
Ofici d'any
Edicions Brosquil, 2002
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada això de comparar les paraules amb la terra...On podem trobar més poesia? Aquesta la trobo una mica tardoral!
Bona nit, Jesús.
És tardoral. Tens molta raó, a la terra hi pots trobar poesia.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada