EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimecres, 8 de febrer de 2017

[ESPORGUES LES PARAULES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Pels morts esfullant pàl·lids crisantems
novembre en el fred prega i plora ensems.
                          MIQUEL DOLÇ

Esporgues les paraules i en fas garbes 
que tantost cremes. 

Proves el vi novell. 
Cobeges oronelles, 
somies estornells. 
Endreces polsegueres,
prepares el fardell. 

Sorteges, hàbilment, el coverol del temps.

Lletanies, novenaris, imatges i falsies, 
degoteig d'avemaries. 
Corc escultor de bresques i boïgues!


Josep Tur i Rubio
Ofici d'any
Edicions Brosquil, 2002
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada això de comparar les paraules amb la terra...On podem trobar més poesia? Aquesta la trobo una mica tardoral!
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

És tardoral. Tens molta raó, a la terra hi pots trobar poesia.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada