EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 17 de febrer del 2017

PER A QUAN TORNES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PER A QUAN TORNES

Ara estic sol a la casa que recorda els teus rastres.  
Al llit es desunfla la marca del teu cos,  
has deixat arrugues al coixí, geografia d'uns somnis  
i un llençol entreobert.  
Fa olor de sol en un café, tranquil·litat, comença un dia. 

La catifa té el pas dels teus camins i un eco del teu nom  
perdura entre els objectes, la casa ha crescut com a nosaltres.  
La pintura acumula les traces de l'esguard i un silenci de veus  
recorre habitacions. S'envolen les cortines amb els colors d'abril.

Per a quan tornes, he deixat a la porta un bes i una presència, 
he eixit a passejar una vesprada amb arbres. 
T'he deixat un amor en els envans dels ulls; en el sostre, un espill 
de pensaments i llums. 
I una carta de gestos en la taula parada; t'espere en el sopar 
aquell tacte de boques unides per un sostre. 

La gronxadora quieta; un desendreç de llibres; a les parets, memòria, 
felicitats d'avui en la bústia dels dies.


Rafael Casanova
Geografia de les veus
Tabarca llibres, 2015
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quan torni tindrà una sorpresa molt agradable amb tantes coses boniques que trobarà, fetes amb amor...M'agrada el poema!
Bon vespre, Jesús

Calpurni ha dit...

Quina delicadesa de poema!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada