EMPREMTES

La poesia és el mitjà més eficaç per moure els cors. PO CHU YI (772-846)

diumenge, 5 de febrer de 2017

PETITA SUITE POBLETANA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PETITA SUITE POBLETANA

I

Els delegats del dia 
prop d'aquest llogaret 
són els emparrats solemnes: 
una pera en cada mà 
una poma al cap 
Passeu passeu senyors consellers!

II 

Quin color us agrada: 
el blau el verd el roig 
el groc que salta als ulls 
el violeta que adorm? 

—M'agraden tots els colors 
perquè la meua ànima és fosca.

III 

Vaig conéixer fa temps uns camins 
s'han perdut en l'espai 
els retrobe quan dorm 
vaig pertot res no em para 
ni el temps ni la mort.


Jean Tardieu
Una veu sense ningú
Ed. Bromera, 1989
Més sobre l'autor, ací

[Traducció d'Eduard J. Verger]

PETITE SUITE VILLAGEOISE

I  Les délégués du jour / auprès de ce village / ce sont les espaliers solennels: / une poire dans chaque main / une pomme sur la tête / Entrez entrez Messieurs les Conseillers!
II  Quelle couleur aimez-vous: / le bleu le vert le rouge / le jaune qui saute aux yeux / le violet qui endort'? //—J'aime toutes les couleurs  / parce que mon âme est obscure.
III  Autrefois j'ai connu des chemins / ils se sont perdus dans l'espace / je les retrouve quand je dors / je vais partout rien ne m'arrête / ni le temps ni la mort.

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Potser cal que s'esforci perquè els colors envaeixin la seva ànima...Em sembla que tan el temps com la mort un, un dia ens pararà...
Bon vespre, Jesús.

M. Roser ha dit...

Quines flors tan boniques, semblen lilàs!!!

Calpurni ha dit...

El temps, sempre el temps que passa.
Sí, crec que són lilàs, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada