EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dimecres, 22 de febrer de 2017

[FOSCA LA CAMBRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fosca la cambra  
escolte els batecs    
del meu cor   
cant dels morts 
en dolça cadència.
 De vellut són  
tots els somnis    
en un temps   
seduït a la nit.  
  Tinc a les mans      
el silenci    
  i crits callats      
a la ment.

David Raga i Sauco
On clouen els teus ulls
Ed. 7 i mig, 1998


NOTA BIOGRÀFICA
    David RAGA i SAUCO va nàixer a Catarroja el 26 de novembre de 1967. Poeta i músic de vocació, s'iniciava en el món literari valencià quan el càncer va trencar en ell una de les trajectòries líriques més interessants del moment actual, quan acabava de complir els vint-i-nou anys.
    Poeta en un poble de poetes, trobà fàcil recolzament a les seues inquietuds i acabà per integrar-se de la mà de Berna Blanch i José A. Mateo en el cercle poètic Argila de l'Aire.
  És a finals de l'any 1995 quan veuen la llum els seus primers poemes formant part de l'antologia En cadena, on publica un recull que ja deixa veure amb claredat els temes que han marcat la seua visió poètica: l'amor i la mort.
    Pocs mesos després el poemari Veus en solitud va guanyar el Certamen de Poesia d'Almussafes 1996. Aleshores, David ja estava treballant Lladre de metàfores. Aquest recull i una altra curta sèrie de poemes deslligats o inconclosos és el que resta de la seua producció. A banda, és clar, de les ja esmentades publicacions editades respectivament en els anys 1995 i 1996 per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Almussafes, com també un poema i una entrevista apareguts en les planes de la revista literària Diàfora, amb la qual David col·laborava assíduament.
    Aquest volum, titulat On clouen els teus ulls, és el conjunt complet de la seua tasca poètica i suposa el reconeixement i homenatge que tant els seus companys com l'ajuntament i poble de Catarroja hem volgut oferir-li.
                                                                                                                                   Berna BLANCH

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

De fet l'amor i la mort són dos temes emprats per molts poetes..."Somnis de vellut, silenci a les mans", m'agrada.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Temes universals i eterns.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada