 |
| (Fotomuntatge propi) |
NOSTÀLGIA
D'OVIDI MONTLLOR
La poesia
dóna per a poc
si se la
mira
amb ulls
calculadors i rapinyaires,
tan a la
moda.
La poesia,
però, ho dóna tot
si qui la
mira
ho fa amb
els ulls
amb què
miraves,
si qui la
canta
ho fa amb
la veu
amb què
encenies,
de passió,
de pietat,
de
tendresa,
la pell i
el cor malalts de tanta nit.
¿Però així
qui mira ara?
¿Qui canta
així
la vida i el
poema?
Fa deu anys
que fa fosc i fa silenci.
Marc Granell
Tard o d'hora
Ed. Denes, 2006
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
A mi la poesia m'ho dona tot, gairebé em retorna al paradís de la infantesa...
La poesia ho dona tot si sabem ser-ne receptius...Si la mirada és plena de tendresa i sensibilitat!
Bon vespre, Jesús.
Tot és poesia, si se sap vuere bé.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada