EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 12 de juny del 2018

FUGIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
“Va ser una nit. Anem-nos a morir, va dir la mare. M’agafava fortament la mà. 
Jo la seguia dòcil, ben unit a l’amor i el ventre que em guiaven a tornar a néixer del dolor de dona.” 
Màrius Sampere

FUGIDA

Vam fugir de nit.

Vas agafar una bossa amb dues mudes
i un carret d’anar a comprar ple fins dalt
dels teus silencis i ferides.
I jo un cotxet de nines.

I ell trasbalsat obstaculitzant la porta de casa.

La discussió era jo.
Jo i les pastilles que no volies prendre.

Meritxell Gené
Després dels esbarzers
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, acíací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una fugida trista, però poètica...Un carret ple de silencis i ferides i la menuda el cotxet de nines, cadascú allò que li fa mal o el què li pot fer oblidar les penes!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Molt dur el poema, o més bé, el que diu que passa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada