 |
| (Imatge no idenificada presa de la xarxa) |
Les imatges
es confonen
amb el fang
dels somnis.
S'escolta
un gratar d'ungles,
irònics himnes,
cavar la terra,
el soroll
de l'esperança,
por, fugir
dels rails.
Un nadó és
plor viu,
és infern
sense paraules.
Boca que
xucla el pit de ferro,
pell d'acer
que guareix el somni.
Estel Julià
Entre mots i versos (Festa de la posia 2014)
Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2016
Més sobre l'autora, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Somnis , esperança nadó...Belles paraules barrejades amb plors!
Bon vespre, Jesús.
Barregem tantes sensacions!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Calpurni,
quina sorpresa trobar a la xarxa aquest poema.
Gràcies per donar difusió a les coses que faig.
Abraçades,
Estel Julià
Publica un comentari a l'entrada