EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 18 d’abril del 2020

BASARDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BASARDA

 

Abans de l’espetec
l’abisme del teu cos
en l’hàlit de qui et fuig
ja m’interpel·la.
Eriçar-me
i esperonar la caiguda
com marcir amb ostentació.

O doblegar-me
i denigrar l’anhel
com assumir la davallada.

Sandra Blanch
Era això
AdiA Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una bona davallada de la claror fins a la foscor...Un abisme que fa basarda!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

No tenim sempre les coses clares, no.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada