(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
BASARDA
Abans de
l’espetec
l’abisme del teu cos
en l’hàlit de qui et fuig
ja m’interpel·la.
l’abisme del teu cos
en l’hàlit de qui et fuig
ja m’interpel·la.
Eriçar-me
i esperonar la caiguda
com marcir amb ostentació.
i esperonar la caiguda
com marcir amb ostentació.
O doblegar-me
i denigrar l’anhel
i denigrar l’anhel
com assumir la davallada.
Era això
AdiA Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Una bona davallada de la claror fins a la foscor...Un abisme que fa basarda!
Bon vespre, Jesús.
No tenim sempre les coses clares, no.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada