EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 5 de juny del 2020

UNA CEBA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
UNA CEBA

Darrerament
a la nit
té una ceba al cap
que a les tres la desperta
i fins a les cinc
no la deixa dormir
deixarà que creixi
i per la revetlla de Sant Joan
a la foguera
l'escalivarà.

Rosa Grau Roig
Del carrer estant
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo no en menjaré pas d'aquesta ceba escalivada, que sóc intolerant...Només em faltaria tenir-ne una al cap!
Bon cap de setmama, Jesús.

Calpurni ha dit...

Realment, tots som una espècie de ceba, tenim tantes campes!
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada