(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
UNA CEBA
Darrerament
a la nit
té una ceba al cap
que a les tres la
desperta
i fins a les cinc
no la deixa dormir
deixarà que creixi
i per la revetlla de
Sant Joan
a la foguera
l'escalivarà.
Del carrer estant
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Jo no en menjaré pas d'aquesta ceba escalivada, que sóc intolerant...Només em faltaria tenir-ne una al cap!
Bon cap de setmama, Jesús.
Realment, tots som una espècie de ceba, tenim tantes campes!
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada