(Imatge no identificada presa de la xarxa)
"Viuré, si em vaga encar de viure,
com una pedra en el seu clot..."
(Josep Carner)
Viuré, si em vaga encar de viure,
com una pedra en el seu clot,
com un infant sense somriure,
com l'aigua negra al pou remot.
Viuré amb l'afany de fer reviure
el que la mort, cruel, no pot
anihilar; el que em fa lliure
l'esclavatge més devot.
Viuré de tu, mes sense tu,
com una casa sense porta,
com un país sense ningú.
Viuré la vida que suporta
l'estrany destí que ens és comú:
tu, viu en mi; jo, per tu, morta.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Normalment tots volem viure, però hi ha qui no pot amb la vida i tria la mort...
Casualitat, avui han enterrat el fill d'una companya, que amb 20 anys ha decidit triar la mort...El destí de les persones és tan imprevisible!
Bon vespre, Jesús.
Fa un parell de mesos també es va suïcidar el fill d'un amic meu. També era molt jove. Quina tristesa!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada