(Foto de Manolo García, presa d'ací)
ALLEGRO DE TORNADA
Una tornada ressona
amb les rodes del tren en la via,
amb el sol enterbolit que mor,
i tombo i caic i tombo,
com els verds canyars del Besòs.
Sóc perdut
entre andanes abandonades
i pàrquings solitaris,
vaguejo, és el meu fat,
per damunt de ponts i viaductes,
més enllà de passeres i travessers.
No em reconeixeu,
no us plaureu de veure’m,
només cal que un gest
engegui de nou el trajecte,
dins a la fi, fins a la fi de tot això.
Jaume Carbó
Òrbites Planetàries
Edició de l'autor, 2019
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
És el seu pas per la vida? Sembla que el seu trajecte no ha estat gaire satisfactori...
Bona setmana, Jesús.
N'hi ha viatges d'anada i altres de tornada. Tots cal gaudir-los.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada