EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

divendres, 16 de juliol de 2021

ALLEGRO DE TORNADA

(Foto de Manolo García, presa d'ací)

ALLEGRO DE TORNADA

 

Una tornada ressona

amb les rodes del tren en la via,

amb el sol enterbolit que mor,

i tombo i caic i tombo,

com els verds canyars del Besòs.

 

Sóc perdut

entre andanes abandonades

i pàrquings solitaris,

vaguejo, és el meu fat,

per damunt de ponts i viaductes,

més enllà de passeres i travessers.

 

No em reconeixeu,

no us plaureu de veure’m,

només cal que un gest

engegui de nou el trajecte,

dins a la fi, fins a la fi de tot això.


Jaume Carbó

Òrbites Planetàries

Edició de l'autor, 2019

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És el seu pas per la vida? Sembla que el seu trajecte no ha estat gaire satisfactori...
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

N'hi ha viatges d'anada i altres de tornada. Tots cal gaudir-los.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada