EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 7 de juliol de 2021

[SENTIR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

sentir

com s’adhereixen crits a les parets

de l’habitació llogada. com creix

la pastura bressolada del temps

amb l’amor

original d’allò que brolla,

amb la paciència

d’allò que sempre

està existint més enllà

de la seva forma


David Guijosa

Memory amb postals

Adia Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Amb un crit així devant del mirall, gairebé un s'espanta de la seva imatge...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Serà un crit de dolor, segurament.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada