(Imatge no identificada presa de la xarxa)
sentir
com s’adhereixen crits a les parets
de l’habitació llogada. com creix
la pastura bressolada del temps
amb l’amor
original d’allò que brolla,
amb la paciència
d’allò que sempre
està existint més enllà
de la seva forma
David Guijosa
Memory amb postals
Adia Edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Amb un crit així devant del mirall, gairebé un s'espanta de la seva imatge...
Bon vespre, Jesús.
Serà un crit de dolor, segurament.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada