EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dissabte, 10 de juliol de 2021

DIARIO DE UNA TORRE / DIARI D'UNA TORRE

(Torre Colpatria, Bogotá)

 DIARIO DE UNA TORRE

 

Los edificios

nos desnudamos en automóviles

que se escurren por nuestras piernas

 

En la mañana

hay una constante huida

algo que de mí se exilia

 

En la tarde

como al constructor

solo el bloque me calienta el pecho

 

En la noche

estoy en una bulla quieta

que intenta volver a su lugar

 

Los edificios

nos vestimos en personas

que hormiguean por nuestro sexo

 

---

 

DIARI D’UNA TORRE

 

Els edificis

ens despullem en automòbils

que s'escolen per les nostres cames

 

Al matí

hi ha una constant fugida

cosa que de mi s'exilia

 

A la vesprada

com al constructor

només el bloc m’escalfa el pit

 

A la nit

estic en una bullícia quieta

que intenta tornar al seu lloc

 

Els edificis

ens vestim en persones

que formiguegen pel nostre sexe


Diego Armando Peña

Més sobre l'autor, ací


[Traducció al català feta per mi]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ostres , quina torre, viure als últims pisos deu tenir unes vistes fantàstiques, però a mi no m'agradaria...
I ves per on l'edifici escriu un diari, sembla que té ànima!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

De vegades pense que les coses tenen vida pròpia com els edificis del poema.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada