MUSEUS
Sempren m’ha fatigat i avorrit
mirar retaules procedents d’esglésies,
quadres representant escenes bíbliques,
monarques a cavall, vestits luxosos
on el pintor es llueix a cada plec,
ben coberta la bèstia. M’atrauen les pintures
on puc mirar els homes i les dones,
moltes vegades pobres, en els seus propis mons
d’interiors tranquils, fent feina o descansant.
Comprensius i cruels, m’alliberen els Brueghel,
la claredat gelada dels flamencs.
El desordre educat dels impressionistes,
i les escasses dones, ombrívoles i tristes,
que va pintar Nonell.
La soledat de Hopper, de Balthus i de Freud,
de Paula Rego i Bacon.
Potser no els veuré més, però són dintre meu,
talment la roba blanca plegada dins l’armari.
Animal de bosc
Edicions 62, 2021
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
A mi també m'avorreixen els museus, només m'agraden els de pintures..."El desordre educat dels impressionistes, la llum de Sorolla...
Bon vespre, Jesús.
A mi sí m'agraden tots tipus de museus, en això no coincidim.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada