EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 30 de setembre de 2021

[ABANS QUE LA FONT...]

(Imatge presa d'ací)

abans que la font perdés l’aigua

teixíem tots els salms

cantàvem com els avis

pledejàvem a les valls

 

parlàvem la llengua dels arbres

i escrutàvem amb les mans

núvols i cimalls

 

nuats a la terra

plens de dits sembrats

moríem dansant

 

Laia Llobera

Boscana

LLeonar Muntaner Editor, 2018

Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquesta font encara té una mica d'aigua...Mortir dansant és una mort alegre!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Faltarà l'aigua, però queda la font.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada