EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 9 de setembre de 2021

[EL PASSEIG HA QUEDAT BUIT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El passeig ha quedat buit

i ara només contemplo la presència constant de l’aigua

i em sorprèn la rapidesa amb què marxa pel canal.


Desestimaré la companyia

per meravellar-me avui de la solitud

del setè dia

de la música a quarts d’onze fora el temple.


Alguna cosa ha fet perdurar el somni

que condueix l’aigua.


Esperaré el temps de veure el mar

encara que en senti la proximitat.


Joana Maria Mallol

On és Saorsa

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Molt bonic aquest poema i també la foto del poblet...Si segueix el riu aviat arriarpa al mar!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El riu és un bon camí cap ala mar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Unknown ha dit...

La solitud meravella els ulls de qui s'hi lliura el setè dia i espera el mar... On sap que arribarà... Gràcies per la bellesa i l'esperança que ens transmets.

Publica un comentari a l'entrada