EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 18 de setembre del 2021

[POTSER PODRIEM POSAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Potser podríem posar la mare dreta

a un racó

de la casa Fanal

o llum de peu

ens il·luminaria les nits

més negres Tret

que prefereixis

tenir-la

plantada al jardí I veure

com

s’inclina

cap a tu.


Antònia Vicens

Pare què fem amb la mare morta

LaBreu Edicions, 2020

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Espero que tardin molt de temps a posar-e l'etiqueta al dit gros, fa una mica de iuiu!!!
No em puc imaginar la mare fent de fanal o plantada al jardí.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Un poc surrealista la imatge.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada