EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 1 de setembre de 2021

SOLITUD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOLITUD

 

Per por a la solitud,

un  jove de camp tenia un grill al costat del seu coixí.

Quan va créixer i va treballar a la ciutat,

va comprar un rellotge amb una esfera lluminosa.

 

Quan era petit, tenia enveja de

l'herba d'una tomba —era una llar per als grills.

Ara fa tres hores que és mort;

el seu rellotge segueix funcionant.


---

SOLEDAD

 

Por miedo a la soledad,
un chico de campo tenía un grillo junto a su almohada.
Cuando creció y trabajó en la ciudad,
compró un reloj con una esfera luminosa.

 

Cuando era pequeño, tenía envidia de
la hierba de una tumba —era un hogar para los grillos.
Ahora lleva tres horas muerto;
su reloj sigue corriendo.


Bian Zhilin

Més sobre l'autor, ací


[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Juan Arabia]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema ben original, encara que no hi siguem el temps no para...Jo un dia vaig posar un grill a un test del balcó i tots els veíns estaven preocupats, al final el vaig tornar a un prat però no vaig dir que l'hagués portat jo!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El xinesos tenien els grills en gàbies com si foren ocells i gaudien del seu cant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada