ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA
Per la casa solitària, ja fum,
retall d'or enfosquint-se en la memòria,
vagarà el perfum d'un altre hivern.
No quedarà gespa als racons on vas nàixer
ensangonant la pell de primavera,
ni cap esguard s'obrirà a la tardor
devers uns cels fets de la llum de l'aigua.
Fantasmes orbs, guardians de l'oblit,
emmudint les mans humides dels lliris
colliran gessamí d'interiors deshabitats,
calaixos blancs on mai no cloguérem ones.
La cambra delimitarà ombres en l'aire,
allà on retrats teus ompliren calzes de por i misteri.
Ja les aus hauran emigrat a la mar
des de murs i finestres que la nit ennegreix.
Les vesprades seguiran rebent les estacions
damunt l'espai del cel i els arbres
mentre una pluja blanca s'emmiralla,
lluita entre la mar i la tristesa,
en la pàl·lida melangia dels teulats.
Cabdells de la fosca trancada
Tres i quatre, 1976
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada