(Imatge pròpia)
Discordança
No envelliràs tu mai, et
salvaguarda
el son d'un encanteri de llegenda,
mentre en mi el temps cendrós
va acumulant-se
i fent crosta en la pell.
No anirem apagant-nos a l'uníson,
els nostres temps són
discordants:
tu ets la vela que el vent al lluny
emproa.
Jo, la barca varada en el
sorral.
Lola González Montolío
Mentre dorms
Ajuntament de Nules, 2020
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Bonic poema, però és una llàstima no envellir els dos a la vegada...
Una foto que hi fa joc, encara que el dia fos una mica gris...La vela, la barca varada!!!
Bon vespre, Jesús.
L'autora em va dir que el poemari sencer estava dedicat al seu gat que va morir, però que deliberadament el va escriure sense cap referència a ell perquè el dolor s'entenguera més ample.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada