EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 27 de març de 2022

[DIC: QUE EL RIU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DIC: que el riu que baixa i s’endú

fulles som tu i jo. Que l’amor no és raó, és gana

calenta i la tragèdia inicial és que res no ens és refugi.

DIUS: que l’home llop habita els temples

desfasats, que són les runes les que

aguanten i apuntalen aquest viure

exactament desubicats: al lloc de l’altre.

DIEM: món sempre que volem dir por.

per tant diem i així refem el camí llarg

traçat violentament per les formigues

i les llargues Dinasties que han dut glòria

i escarabats a aquest món d’ara que no és nostre.


Max Codinach Sendra

Els angles del vent

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo, tu, nosaltres...Està bé això d'utilitzar els verbs per a fer poemes, és com conjugar l'amor...
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Molt bon comentari.
Gràcies.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada