EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dissabte, 12 de març de 2022

QUI ERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 QUI ERA

 

Tenia un crucifix al capçal del llit,

i no era creient. Una maleta esgavellada

en un racó de l'alcova, i no va travessar

cap frontera. La butxaca del davantal

plena de caramels, i no era llaminera.

Un pintallavis a joc amb el to lavanda

de la seva pell i dues bruses de caixmir,

però mai no va abandonar l'òrbita

inclinada i lentíssima del dol.

Totes aquestes coses tenia.

Qui era. Si sabés buscar-la

en allò que no tenia. 


Gemma Gorga

Mur

Editorial Metora, 2015

Més sobre l'autora, ací 


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Anava una mica a contracorrent, potser buscant les coses que si utilitzava, seria fàcil trobar-la.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Contracorrent també és una manera d'anar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada