[M'AGRADA EL DUBTE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

M'agrada el dubte que deixa parlar les coses 

les coses que calles i s'alimenten 

de l'ombra i la llum dels nostres cossos. 

M'agrada el dubte que camina amb tu 

i deixa créixer la força que tiba 

l'arc mut de la paraula 

amb el silenci que invoca el tacte del somni 

i encén fogueres als ulls.

Hi ha músics tocant al ventre de l'havana 

t'ho veig en la mirada

ara que la música llisca per la pell humida del desig 

de les coses callades.

Joana Bel

No sé si imagino

Ed. Bromera, 1998

Més sobre l'autora, ací