EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dilluns, 21 de març de 2022

[EL CANT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

XII

 

el cant 

desfulla l’arbre 

de sofriments

 

hi broten lletanies

 

les branques són ocells

que es nodreixen amb les engrunes 

d’un goig que ja no recordes


Corina Oproae

La mà que tremola

Editorial Segle, 2020

Més sobre l'autora, ací


3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que bonic aquest poema...i és que el cant ens dona vida. Aquesta mà deu ser com la meva que tremola força!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Els ocells sempre alegren la vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

" les engrunes/ d’un goig que ja no recordes": m'agrada molt!

Publica un comentari a l'entrada