EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 2 de març de 2022

DECISIÓ

 

(Imatge no identificada presa d ela xarxa)

DECISIÓ

 

Deixar sobre el nivi full expectant

constància efímera

de nafres, costures i cicatrius,

d'amors diversos

i altres alegries.

Albirar,

entre els clevills de les paraules

allò que no és dit.

Franquejar dubtes, timideses,

indecisions que atenallen.

Rompre la por, 

fer-la miques.

Ho havia de fer.


Maria Josep Juan Ballester

Llibre de viatge

NPQ Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La por sempre cal fer-la miques, sinó no viuríem tranquils...Ara n'és època de por i de tristor!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La por tenalla, però la il·lusió ens fa lliures.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

maria josep juan ha dit...

La por sempre és un llast que cal aprendre a superar.
Gràcies, Jesús! Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada