EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 5 de març del 2022

LA SORT QUE ENS HA LLIURAT DE SER PERFECTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA SORT QUE ENS HA LLIURAT DE SER PERFECTES 

 

Vam néixer a un barri on els carrers

eren el nostre tercer cognom.

Seguíem la llei mascle, marcials, misògins,

lleials a qualsevol injustícia que de grans,

muts, penedits del tort sense epopeia,

ens va fer imprevisibles,

com la desolació d’aquest lloc que va unir-nos,

com aquesta ciutat plena de cors

amb un lleu mecanisme de coratge.


Al final, quan ja no sabrem què fer a casa

ni ens pesi no haver atès els nostres vius i els nostres morts

com hagués calgut,

quan haguem purgat trenta anys i un dia tanta vergonya,

potser ens salvarà

la breu recompensa de l'engany

i la sort que ens ha lliurat de ser perfectes.


Jordi Virallonga

A favor de l'enemic

Viena edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada això de néixer en un barri on els carrers fossin un cognom nostre...
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

El barri de la infantesa sempre és "el nostre barri".
gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada