(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA SORT QUE ENS HA LLIURAT DE SER PERFECTES
Vam néixer a un barri on els carrers
eren el nostre tercer cognom.
Seguíem la llei mascle, marcials, misògins,
lleials a qualsevol injustícia que de grans,
muts, penedits del tort sense epopeia,
ens va fer imprevisibles,
com la desolació d’aquest lloc que va unir-nos,
com aquesta ciutat plena de cors
amb un lleu mecanisme de coratge.
Al final, quan ja no sabrem què fer a casa
ni ens pesi no haver atès els nostres vius i els nostres morts
com hagués calgut,
quan haguem purgat trenta anys i un dia tanta vergonya,
potser ens salvarà
la breu recompensa de l'engany
i la sort que ens ha lliurat de ser perfectes.
Jordi Virallonga
A favor de l'enemic
Viena edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada això de néixer en un barri on els carrers fossin un cognom nostre...
Bon diumenge, Jesús.
El barri de la infantesa sempre és "el nostre barri".
gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada