(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com un deute encara no pagat
torne a emblanquinar les parets de la casa,
a tapar cada marca que han deixat
els canvis de lloc dels mobles amb els anys;
a arreglar el soroll dels panys que obrien cada porta,
a amagar-me, o a buscar darrere la persiana
el nuc de la corda que matisa les hores.
A entendre que la lletra menuda d'una herència
també exigia repetir el to d'una paraula,
imitar una forma d'agafar el ganivet
i fer el mateix recorregut de sempre
per tallar la pell d’una taronja.
Qui ens ensenya a buidar una casa?
Àngels Gregori / Teresa Pascual
Herències
Perifèric Edicions, 2011
Més sobre les autores, ací i ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Si et deixen una casa com herència i l'has de buidar, no sempre és fàcil, jo he canviat set vegades de casa, però no per herència, no, ue més hauria volgut jo...
Bon vespre, Jesús.
És molt trist buidar una casa plena de records.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada