(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CANVIEN LES ESTACIONS
Vine
a trepitjar raïm, tardor,
aire plaent de finals de setembre,
que a la delícia del camí et plegues.
En
el niu de l’hivern, amb foc de palla,
acuden blaus dins l’espessor del dia
que vencen un moment la contingència.
Amor
grenyal, tornes amb les cireres,
les arracades de la primavera
que pinten de vermell vent i desig.
Conduït
pel migjorn que empeny les veles,
l’estiu es reconeix en ell mateix
i els nous amants convenç de fugir en cercle.
Joan Manuel Homar
Ningú
Viena Edicions, 2022
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada mol aquest poema, és una manera molt plaent de descriure el pas de les estacions que cada vegada és més difícil de veure!!!
Bona nit, Jesús.
A poc a poc passen les estacions.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada