(Imatge no identificada presa de la xarxa)
no corre perill la seua ànima
la nena flor que mira rere els vidres
la immensitat no pot mai desfer-se
aquell baluard seu de cel massís
en les entranyes d’un clot la nena
que saltirona els tolls mig descalça
i creu en la por més ferotge
no corre perill aquell bes que imagina
no és esquer ni mos la innocència
que vola i té cor la nena impedida
que aixeca els seus braços com ales
la seua ànima és cosa del temps
que no es veu quan siga ja ahir
la nena que juga a ser mare de tot
dirà que la nit ja no és de rajoles
mig soltes ni farà cas dels udols
(por)
Francesc Pastor
Ànima
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Suposo que a la nena, li agradaria poder travessar els vidres i volar com un ocell, pel cel blau.
Bon vespre, Jesús.
Seria meravellòs, M. Roser!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada