EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 28 de maig del 2011

EN VEURE...

(Roman Loranc - Imagen)

En veure com marxava el tren amb ell dins sentí una agulla de cosir fiblant el sí que ella no va dir.
Afers,
 Isabel Bes.
Poesia 3 i 4

2 han deixat la seua empremta:

onatge ha dit...

De vegades el SÍ se'n va per dreceres sense camí...

Des del far bona tarda.
onatge

Calpurni ha dit...

De vegades el sí també torna per les mateixes dreceres.
Gràcies, Onatge, pel comentari.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada