Hui fa 18 anys que Ovidi fa vacances. Des del primer any de la publicació del meu blog el recorde tots els anys. Va començar com a un homenatge pels 15 anys de la seua mort (xifres propícies per a homenatges com qualsevol altres). Després vaig pensar que 16, 17, 18... anys també en són xifres acceptables per al record i així estic fent-ho. Cada 10 març procure no oblidar, recordar la figura de l'artista, del poeta.
Al primer homenatge feia una semblança d'Ovidi. Ací podeu trobar-la.
.
Ones que vénen.
mar que s'allunya.Ones que vénen.
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s'enceten.
Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny!
Verd el cel i fresc l'estiu.
Jove el gran i cec l'altiu.
Una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!
Un ocell baixa l'amor.
Mils d'amor senten l'enyor.
Un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!
Plou de baix i ens mulla el cap.
Juga i guanya qui menys sap.
El cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!
La raó és un moble vell.
Manar vol dir: Un martell!
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!
Cinc i cinc, mai no en fan deu.
Una església et marca un preu.
Un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!
Plora, plora, no hi ha draps!
Beu i canta i trenca els plats!
L'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!
Què més puc cantar-vos ja?,
si la festa no té pa!
El meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!
La tristesa guanya el cant.
L'esperança és un infant.
Llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!
Ones que vénen.
mar que s'allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s'enceten.
Riure que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny!
Tot esperant Ulisses del seu disc 4.02.42, publicat l'any 1980
4 han deixat la seua empremta:
He de dir que considero que era un dels millors, i que que aquesta colla de fatxes hagin impedit que se l'homenatgi com cal al seu poble ja indica quina societat volen. Però, per sort, no poden esborrar la memòria de totes les persones.
Tal com he llegit en algun blog, 18 anys ja de vacances… No t'oblidem, Ovidi.
Mentre ell fa vacances , homenatgem-lo arreglant aquest país nostre...
Sempre cal recordar les "persones bones", sempre.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada