(Fotomuntatge propi) |
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs «jas» a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor al molt badoc;
a qui diu «no» fan-li dir «hoc».
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé e no dan
per advocat té sent «jo ha’n».
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
ANSELM TURMEDA,
Llibre de bons amonestaments, 1397
3 han deixat la seua empremta:
Un poema del segle XIV que està molt d'actualitat, malauradament.
Coneixia el poema per la cançó d'en Raimon...i també penso que és molt actual...
I tan actual, només es parla de diners contínuament. No hi ha una altra cosa?
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada