(Antic pont del Daró de Gualta. Imatge de Montse Poch presa d'ací) |
Fou diumenge passat, a les tres de la tarda, sobre el pont del
passeig, que un embriac occí una dona per amor d'una rosa que l'homicida
abandonà damunt el toll de sang. Ja el diumenge abans hom havia assenyalat un
fet idèntic al mateix indret i a la mateixa hora. Pressento per a avui un crim
equivalent. Em cal, doncs, advertir el taverner i avisar la policia. Però, Déu
meu, ¿i si fos jo l'assassí? Vet ací el meu got vessant de vi, el carmí dels
teus llavis, del teu si, del teu sexe, reflectit dins la tèrbola beguda roja.
Aboqueu més vi, Rafel!, són dos quarts de tres; al pont del passeig hi ha una
dona amb una rosa a la mà i el meu coltell és fi com l'aresta d'un estel.
KRTU
Edicions del quaderns crema, 1983
2 han deixat la seua empremta:
Que el coltell siguin els seus llavis, que tallin de passió, i esquincin la dona, però d'amor!!!
Una visió del poema molt més positiva, Lídia. M'agrada.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada