(Imatge pròpia) |
Serà de matinada,
al moment de l'insomni.
Les llums grogues dels fanals
il·luminaran el meus passos.
Caminaré decididament.
Agafaré el primer metro de l'oblit.
Pujaré tranquil·lament.
A la primera parada baixaré
i, traïdorament, abandonaré
els meus malsons dormits.
Tornaré a casa,
també de matinada,
al moment dels somnis.
Tranquil·lament.
8 han deixat la seua empremta:
Eficaç i ben aconseguida poesia.
M'agrada. Molt.
Precios, m'ha agradat molt
Agafar el metro de l'oblit, es pot convertir en un malson...Sort que a la matinada, els somnis seran bells...
Jo voldria abandonar els meus malsons, i tornar de matinada, lliure, sense la temença que l'endemà em tornaran a abatre.
T'he descobert a casa meva, i m'agrada haver-te trobat!!!
Gràcies a totes pels vostres comentaris i elogis.
Benvinguda al blog, Lídia (Dafne), seguidora 200.
Salut i poesia.
M'ha agradat molt aquest poema i també la foto, és molt adequada i suggeridora. És l'estació de l'Eliana? M'ho ha paregut.
Ja fa temps que em va fer gràcia descobrir que compartim residència al mateix poble i que tanmateix ens hem conegut per Internet. Una broma de l'atzar.
Sí Toni, és l'estació de l'Eliana. De matinada porte al meu fill al metro i la foto la vaig fer en eixe moment. El poema me'l va suggerir la figura de la dona. Què estava pensant?
Gràcies per la visita.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada