(Fotografia de Daniel Vasco) |
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall -no les de cada
dia: treball, taula, cullera-,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules
per al nostre bon ús de patriotes.
I somriem, molt còmplices.
Escolteu: jo he vist la pluja
pels teulats de la vila; he vist carrers
amb fang, avars de passes; un cinema
de dissabte, amb tuf d'aixella,
tristor de cansament i dies núvols,
aixoplugat dins el capvespre
de l'alta Besalú, vila de comtes.
He vist l'or vell del Priorat; les planes
lentíssimes de l'Ebre
color de riu i sang; el dur silenci
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria
de l'ínclita Morella.
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.
Aquest homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra.
Llavores
he recordat uns cingles furiosos;
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa;
la flaire vellutada
dels romanins de Formentor.
Ells són, també,
la nostra terra.
5è moviment de "Mallorca. Un viatge a l'interior" Diada de Mallorca 2006
5 han deixat la seua empremta:
M'agrada aquest poema, potser si que es tracta d'humanitzar la terra i dir amb una sola veu, que tots som la nostra terra!
Bon poeta Llompart i bon poema
I bon blog!
Bona, Calpurni, però una de teva seria millor.
Santes Pasqües, i dolces.
Maco el poema!
Teniu raó, el poema és molt bo i caracteritza molt bé les persones.
Olga, et faig cas: el pròxim escrit és meu.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada