EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 2 d’abril del 2013

MANAMENTS

(Fotomuntatge propi)
Saps que allò que anomenes cos és la gàbia 
en què has de viure la resta del teu temps.
Una gàbia imperfecta plena de forats 
pels que podràs escapar-te per a copsar la llum.

Recorda que la recerca és llarga, la lluita eterna 
i els colps de sang inextingibles.
Crida, brama, escarrassa’t a buscar la veritat. 
Pregunta’t per la veritat eterna dels dies.
No et deixes dur pels vents de la temptació 
de l’or ni pels enganys dels vacus oripells.
No caigues en la temptació de les vanes grandeses 
car són grans misèries.
Ans al contrari, enrola’t als vaixells 
dels bells esguards, de les llums clares i màgiques.
Viu l’eternitat de l’instant i gaudeix de la seua flaire 
apassionadament, sense límits ni esquerdes.
Lluita per la paraula neta i clara i salva-la 
del sot de misèria en què viu adotzenada i maltractada.
Allunya’t de la pesada dringadissa del tedi 
i de l’exasperant quotidianitat dels gestos.
Sigues tu mateix quant tothom et demane
que sigues un acord més de la simfonia.


3 han deixat la seua empremta:

Unknown ha dit...

Preciós! Hauries d'escriure més sovin els teus poemes al blog! M'encanta el final

M. Roser ha dit...

Surt d'aquesta gàbia i vola lliure, entre llums , cels i vents, mentre cantes la teva pròpia simfonia...

Calpurni ha dit...

Al cap i a la fi tots seguint "alguns manaments". És preferible que seguim els que són beneficiosos.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada