 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Com és de fàcil camuflar-se
en les parets!
Ser mur. Passar
inadvertit.
Ser paret llisa,
blanca, impol·luta...
que ningú considera.
Caminar avesadament
sobre muralles oblidades
i ser per als altres
pedres, mur.
Les parets són mudes
i parlen.
Els murs són forts i
sucumbeixen.
Les muralles defenen
però són conquistades.
La vida és paret
ardent i gela!
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Les parets no poden encabir la llibertat, s'escapa per les escletxes.
M'agrada molt aquest poema
Els versos 9 i 10 són maquísims i superencertats! Et superes! El vers final et deixa amb una sensació extranya al cos... Felicitats!!!
Bon cap de setmana!!
Gràcies pels comentaris i els afalacs.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada