EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 24 d’abril del 2013

PARETS


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com és de fàcil camuflar-se
                       en les parets!
Ser mur. Passar inadvertit.
Ser paret llisa, blanca, impol·luta...
                      que ningú considera.
Caminar avesadament sobre muralles oblidades
i ser per als altres pedres, mur.
Les parets són mudes i parlen.
Els murs són forts i sucumbeixen.
Les muralles defenen però són conquistades.

La vida és paret ardent i gela!
                                                                            

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Les parets no poden encabir la llibertat, s'escapa per les escletxes.

Neus ha dit...

M'agrada molt aquest poema

Unknown ha dit...

Els versos 9 i 10 són maquísims i superencertats! Et superes! El vers final et deixa amb una sensació extranya al cos... Felicitats!!!

Bon cap de setmana!!

Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaris i els afalacs.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada