 |
| (Taulell de la meua propietat, ceràmica valenciana del s. XVIII) |
XVII
És de bades que cerques
Alexandre Navarro
l'adreça, el nombre,
la porta aquella.
Afirmaven els grecs
que la magrana
és el fruit de l'oblit,
quantes magranes,
doncs, em caldrien?
Quina almàssera viva,
quin trull dels meus ossos?
Alexandre Navarro
Encesa fotografia
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
A mi em caldrien moltes magranes per oblidar.
Tal com ho planteja Alexandre, a mi també em caldríem moltes.
Gràcies, Helena, pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada