 |
| (Sembrador d'estels, Kaunas. Lituània) |
d'un record infinit
es dibuixen sobre una paret
neta com taca de neu:
tions que sobrevisqueren al xop
i ara esquincen la pell del vent
i tracen en l'aire camins d'ombres
en direcció al regne
dels somnis sense nom.
Maria Josep Escrivà
Remor alè
Poesia 3 i 4, 1993
Més sobre l'autora, ací.
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Hosti..., quin xoc, Jesús! Això és del meu primer llibre, el pobre 'Remor alè' de l'any 93... (tenia 22 anyets quan l'escrivia). No sé si penges el poema perquè t'agrada o perquè és espantós. En el moment en què l'escrivia, no recorde què en pensava jo..., però ara mateix...: això no hi ha qui ho entenga! Que conste que t'agraïsc que hages anat a parar als meus versets, això que ho sàpigues. Però amb tota la humilitat et dic que, en aquest cas, em pareix que el temps no passa debades, afortunadament. I amb tota l'estima perquè, sense aquest primer llibret, segurament no n'hauria vingut cap altre. Salut!
Maria Josep, és evident que no he penjat el poema perquè és espantós. Al meu blog faig un petit homenatge als autors del qual he llegit algun llibre. És el cas de ‘Remor Alè’ el vaig llegir fa unes setmanes i aquest poema em va agradar. Ja sap que el poema no és només de qui l’escriu sinó també del que el llig. Cadascú fa les seues interpretacions sobre les formes i els continguts i això li dóna valor. Com ben dius el temps no passa debades, sempre s’aprén, sempre millorem i si aquest primer llibre teu va ser digne de guanyar un premi literari seria perquè alguna cosa de bona van veure els del jurat. Valga aquest post com a un petit homenatge a l’inici d’una tasca poètica.
Gràcies per acostar-te al meu blog.
Salut i poesia!
En aquest cas, les ombres, sembla que tinguin vida pròpia...
M, Roser, tal vegada les ombres són vida amb els nostres cossos.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada