EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 11 de juliol del 2013

VENEDOR DE PA

(Venedor de pa. Mosaic del paviment de la Basílica de Teodor. Aquileia.)
El pa que ara tireu en l'abundància,
jo l’arreplegue perquè no us en falte.
Que van a venir dies de fretura
i haurà d'anar captant-ne qui en comprava.
Ací el teniu. Que cap bocí no es perda.
Si no en tinguéreu prou, multipliqueu-lo.
Repartiu-lo entre els vius. I al cap del dia,
deixeu-ne per als morts que no en tingueren.

Antoni Ferrer
Pietà
Amós  Belinchón, editor, 1993

Més sobre l'autor, ací.

3 han deixat la seua empremta:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Uns versos humaníssims d'un poeta immens que, a més a més, o primer, és una bellíssima persona.

M. Roser ha dit...

Aquests versos diuen una gran veritat...Segurament despertaran més d'una consciència adormida...
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

El poema reflecteix molt bé la situació actual: no s'ha guardat quan ha hagut i ara...
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada